Hi havia una vegada… als boscos de La Selva
A La Selva disposem de 2 parcs naturals i 11 espais d´interès natural (PEIN).
els boscos han estat una font d’inspiració per a moltes històries i llegendes al llarg de la història. Els boscos solen ser indrets misteriosos i fascinants, amb moltes plantes i animals diferents i una varietat de paisatges i climes.
Els boscos també solen estar envoltats de mites i llegendes, ja que són llocs que han estat poc explorats i que poden semblar màgics o misteriosos. Per exemple, moltes llegendes expliquen històries de criatures fantàstiques que viuen als boscos, com fades, follets i gnoms. Altres expliquen històries de trobades amb esperits o fantasmals, o de tresors amagats al bosc.
Per tant, els boscos han estat un lloc màgic i misteriós en la imaginació de moltes persones al llarg dels segles. L’ambient perfecte per crear històries, que a més a més s’han anat perpetuant al llarg del temps.
Casa rural de Can Micos
Per conèixer aquestes històries i llegendes de la nostra comarca de La Selva pots allotjar-te a casa nostra rural de Can Micos
Can Micos és una casa rural idònia per anar amb nens o amics, estem acostumats a rebre grups grans de 20 persones o més. A més, està ubicada entre el Montseny i la Costa Brava. A prop de Barcelona, a 40 minuts ia 20 km de Girona capital.
La nostra ubicació ja és una gran raó, els teus nens no s’avorriran ni es marejaran al cotxe per llargs recorreguts, ni us costarà arribar i la dona de Google maps us portarà a la porta sense por de perdre’s en camins difícils. A més d’estar en un punt cèntric de Catalunya, us permetrà anar a mil llocs d’interès.
El lloc perfecte per allunyar-se del soroll i l’enrenou de la capital, per gaudir d’una merescuda escapada amb els més petits. Aquestes característiques principals la converteixen en una opció envejable per gaudir en família. Vine a Can Micos, vine a fer turisme rural en un entorn perfecte.
Para conocer estas historias y leyendas de nuestra comarca de La Selva puedes alojarte en nuestra casa rural de Can Micos
El Montseny y les Guilleries
Tant les Guilleries com el Montseny són dos Parcs Naturals on hi ha molta aigua i, per tant, hi ha molta fauna i flora. Les Guilleries és conegut pels seus boscos, muntanyes i rius. El parc inclou una gran varietat d’ecosistemes, des de boscos de faigs i roures fins a parers i prats. Els rius que travessen el parc són ideals per a la pesca i el bany, i hi ha molts senders i camins que permeten als visitants explorar la zona.
El Montseny és el parc és un lloc ideal per observar la natura, ja que hi ha moltes espècies de plantes i animals que habiten a la zona. A més, el Montseny és famós pels seus rius i rierols. També hi ha molts camins i camins que permeten als visitants explorar el parc i gaudir de la bellesa de la natura.
En general tant les Guilleries com el Montseny són dos parcs naturals molt bonics i amb una gran quantitat de flora i fauna. No és estrany que moltes de les llegendes es refereixin a bruixeria, fades, follets… o que es faci referència a animals o l’element de l’aigua sigui present.
Descobrir els nostres boscos a través de llegendes farà que sigui més divertit i aprendràs molt més de la història dels selvatans.
El Bandoler Serrallonga, Història o llegenda?
Segur que has sentit a parlar de les històries del bandoler més famós de les Guilleries, de fet, hi ha una ruta dedicada al 100% a ell, el GR 178.
La Ruta de Serrallonga (a La Selva) es basa en la biografia del mític bandoler del segle XVII Joan de Serrallonga, que va viure a la masia que porta el seu nom. Els seus atracaments els duia a terme a les rutes que travessaven el massís de Guilleries, un lloc que, per la seva frondositat, li proporcionava molts racons on amagar-se. Va ser capturat el 31 d’octubre de 1633 i va morir torturat a Barcelona. Hi ha una infinitat de llegendes sobre les malifetes i la relació amb la gent de la comarca, que sovint l’ajudaven. Potser per això el seu record es mantindrà encara avui molt viu.
La ruta de Serrallonga és un sender de Gran Recorregut (56 km) que enllaça els principals pobles del massís de les Guilleries. De la plana de la Selva al pantà de Sau, travessant el massís de Guilleries. Caminem per l’interior de la comarca de la Selva —coneguda com la «comarca de l’aigua» per la gran quantitat de fonts, torrents, balnearis i pantans que agrupa— creuant les Guilleries, un dels massissos muntanyosos gironins amb més riquesa de flora i fauna, i on es poden trobar una gran varietat de rutes.
La ruta permet conèixer de prop els llocs més destacables per on va actuar Joan Sala a La Selva, el mític bandoler de les Guilleries, també conegut com a Serrallonga. L’itinerari també té un gran interès naturalístic, ja que discorre per l’espai protegit del massís de les Guilleries, amb importants boscos d’alzinars i suredes, castanyers, fagedes, etc.
La ciutat de Sant Hilari Sacalm celebra la Festa de Serrallonga al setembre, amb diversos actes festius (com el ball de Serrallonga) i els típics «menús de bandolers» que elaboren els restaurants locals per a aquesta ocasió.
Sant Miquel de les Formigues o de Solterra
Sant Miquel de Solterra o de les Formigues és el cim més alt de les Guilleries (La Selva). Antigament hi havia un petit castell de guàrdia que va ser enderrocat pels terratrèmols del segle XV. Al segle passat hi havia una església de la qual encara queda un tros de paret.
La llegenda explica que antigament les formigues es van fer mestresses de la muntanya, que tenien els nius soterranis i s’acumulaven sense saber el perquè. Els petits animals corrien per tot arreu, tant per dins com per fora de l’ermita i per això sovint pujaven a l’altar que presidia la capella, on hi havia una imatge de l’Àngel Sant. Però resulta que una formiga es va atrevir a enfilar-se per la cama del sant i fer-li un pessic i d’aquest, com si fos humà va sortir una gota de sang.
El sant, molt molest i enutjat va parlar per condemnar totes les formigues del territori per aquella irreverència i va dir que moririen totes les formigues del territori i totes les que posteriorment accedissin pels segles dels segles.
Per això l’ermita prengués el nom popular de Sant Miquel de les formigues i no s’ha perdut mai més.
La Taula dels Tres Bisbes
El coll de Sant Marçal és un punt de pas cap a les parts més altes del Montseny (La Selva) com Matagalls i les Agudes i és també una cruïlla de territoris. La llegenda explica que l’ermita que encara presideix aquest punt des de fa més de mil anys, va ser testimoni de les disputes entre les diòcesis de Girona, Vic i Barcelona.
Els tres bisbes enfrontats van posar pau a una d’aquestes disputes sobre els límits dels seus territoris, segellant-la amb un glop d’un licor desconegut, posant així nom a la beguda, ratafia, que en llatí significa ‘pacte tancat’ ( estona – fiat)
Per això, al peu de la creu de Sant Marçal hi ha l’anomenada Taula dels Tres Bisbes, una gran llosa i tres seients de pedra que van ser testimoni de la treva entre tres bisbes en disputa. Eren els temps en què comtes, nobles i bisbes administraven la pau i la terra. Pel que sembla, feia temps que els límits territorials tenien enfrontats els bisbes de Barcelona, Vic i Girona, perquè cadascú volia una part del bonic paratge de Sant Marçal dins de la seva diòcesi.
Estàs interessat a descobrir aquests boscos, rutes i muntanyes? Pots trobar moltes rutes a la comarca de La Selva a wikiloc
Reserva a Can Micos
També tens el nostre Whatsapp per a un contacte ràpid